[Barcelona] Taller de expropiación de bicis

Extraído de Indimedia Barcelona

Es tracta d’un petit tutorial de com agafar bicicletes turístiques de l’empresa Donkey Republic. Aquesta és la manera en la que nosaltres funcionem.
3_imatges.jpg
2_imatges.png
funda.png
Fem servir aquestes eïnes:
– Radial (una dolenta qualsevol)
– Cisalles de 750mm (amb més petites també es pot, però costa més)
– Pintura (sprays, pintura metàl·lica, qualsevol cosa…)
– Clau Allen de 4mm
– Tornavis pla
– Clau anglesa (potser no cal)
– Martell

Extracció de la via pública
Al carrer només necesitarem dues eïnes: Cisalles i tornavis de punta plana.
Les donkeys tenen dos candaus. Una cadena i un cep a la roda de darrera.
Per treure la cadena, un cop de cisalla o dos son prous. La cadena té una tela protectora. El tall s’ha de fer en una part de la cadena que no tingui tela, sinó, segurament no es tallarà la tela i s’haura de fer un altre tall (imatge 1).
El cep és més complicat de treure. Nosaltres no l’hem pogut tallar amb les cisalles, per lo que fem servir una radial. En el següent apartat descrivim com fer-ho.

Un cop tallada la cadena, ja es pot agafar la bicicleta. Normalment el cep està tancat, pel que no es podra pedalejar encara i s’haurà de transportar aixecant la roda de darrera.

Es fa saber que les bicicletes de Donkey Republic només tenen dos sistemes electrònics com a molt. El primer al cep de darrera que funciona amb una pila. Nosaltres fent servir el tornavis trenquem la tapa de plàstic i treiem la pila abans de treure les cisalles.
El segon només està en algunes bicicletes. Es tracta d’un localitzador de l’empresa Cophenaguen Trackers anomenat Cobblestone (aquest: https://cphtrackers.com/). Nosaltres treiem aquest segon sistema en un lloc segur, i sempre és lo primer que treiem. Si es volgues, també és podria treure al carrer.

Tractament de les bicicletes
El primer de tot és treure el localitzador (si en té). Aquest sempre es troba a la part de darrera de la bicicleta, en l’interior del porta equipatges i és facil de detectar si té localitzador d’aquets o no (és un cuadrat negre de 2,5×2,5x1cm3 més o menys) (imatge 2).
Per a treure el localitzador, nosaltres treiem el porta equipatges amb la clau Allen i la clau anglesa i ho llençem fora abans de seguir amb el tractament. De vegades és més sencill i ràpid tallar els ferros del portaequipatges amb les cisalles.

Un cop ens hem assegurat que no quedan localitzadors, el següent es treure el cep de darrera, que té la roda bloquejada. Aquest està ancorat al cuadre de la bicicleta amb dos cargols Allen de 4mm. Per accedir al cap dels cargols, nosaltres donem cops de martell al plàstic del cep, fins que es pot treure el plàstic amb la ma.
Un cop el cep esta desatornillat, s’ha de radialar el ferro. (imatge 3)
El tall el recomanem fer al ferro petit, el més proper al cos del ferro com sigui posible. S’ha de radialar pel costat que s’indica a la foto (si es radiala per l’altre costat, el ferro no caurà i s’haurà de fer un segon tall). (imatge 4).

En aquest punt, la bicicleta ja es pot utilitzar, però abans d’això, recomanem treure totes les enganxines que hi hagin arreu de la bicicleta. Tallar els icones de donkey republic d’allà on es pugui, i repintar tota la bicicleta d’un color que no sigui tronga.

En la nostra experiència aquesta acció és molt sencilla i amb molt poc risc. En tots els mesos que portem conduin donkeys, no hem tingut cap ensurt ni trobada amb la llei.

Fes-ho tu també! Esta to facil primah

Sobre les biciletes turístiques
En els darrers dos anys a barcelona s’ha notat un augment de les bicicletes de lloguer als carrers. Consisteixen en un ús temporal de la bici per la qual paguès per minuts, per tant es presenten accessibles en la teoria per a tothom però tenen un preu que no és assumible per a les veïnes que farien un ús diari i continu. El seu model es basa en oferir un producte atractiu per a turistes i no pas oferir en servei per a la gent de la zona, de fet tot el contrari, acaba ocupant espai públic on altre gent posaria la seva bicicleta sense pagar cap tipus d’impost ni taxa. Per tant promouen la mercantilització de l’espai públic i intenten aconseguir un rentat de cara a un sistema turístic que no és sostenible, amb alternatives ecologiques aparentment acceptables per la societat.

Per aquests motius és una forma de sabotatge contra el capital i les seves empreses, a més no creiem que l’única manera d’aconseguir una bicicleta pròpia sigui a travès del consum al mercat, sinó de l’expropiació a multinacionals que es lucren de necessitats humanes.

Expropia les bicicletes de les empreses de merda del teu barri!
Coje lo que necesites y quema el resto!
Mori l’estat i tota autoritat!