[Barcelona] 1 de mayo libertario: ni confinadas ni amordazadas [Cat/Cas]
Extraído de Indymedia Barcelona.
| Aquest 1r de Maig, amb l’estat policial imperant segurament no podrem sortir als carrers en manifestació com altres anys, però això no ha de ser un impediment per a dur a terme accions contra l’Estat, el Capital, en solidaritat amb les preses en lluita… ATENTES A POSSIBLES CONVOCATÒRIES 1r de Maig ¡¡SENYALEM ALS CULPABLES !! |
|
 Aquests primers mesos de 2020 han estat plens de lluita i insurreccions arreu del món: des de les protestes a Xile a les constants manifestacions a l’Estat francès, des dels disturbis de Grècia a la lluita als carrers de Mèxic. Ens trobem en un moment on les diferents lluites socials estan tenint ressò als carrers, on s’estan fent més fortes i visibles. Sembla que l’Estat cada vegada presenta més problemes per garantir la normalitat que tant bé li va per mantenir l’espectacle capitalista. I tot i que l’anhelada i somniada revolució global no sembla tenir cabuda en aquest present, el que és indubtable és que encara queden individualitats que, amb els seus propis mitjans, mantenen encesa la flama de la revolta i es neguen a deixar la seva vida en mans de l’Estat. Però ara, tots aquests esdeveniments han passat a segon pla amb la crisis sanitària provocada pel COVID-19, o com se l’anomena comunment, Coronavirus. El 31 de desembre del 2019, quan es reporten els primers casos d’aquest virus a la Xina, ningú es podria haver imaginat com es desenvoluparien els esdeveniments i ara mateix també sembla força impossible imaginar-se com pot acabar. En cap cas pretenem sonar alarmistes ni augmentar la paranoia i histèria col·lectiva, però sí que creiem important donar el nostre punt de vista sobre la situació que estem vivint. El control social en tan sols una setmana ha augmentat dràsticament i el pitjor de tot és que no hi ha hagut ni una mínima resposta per part de la població (o almenys aquesta és la sensació que s’ha tingut des de la ciutat de Barcelona). No només han aconseguit que sortir de casa passi a ser un acte sancionable si no és per treballar o “cobrir les necessitats bàsiques”, sinó que ho han fet sense tenir cap tipus de resistència. D’aquesta manera també es demostra, una vegada més, que el treball és la base fonamental d’aquest sistema i qualsevol lluita que vulgui acabar amb aquest ha de confrontar el treball assalariat. Amb la informació que ens arriba no ens és possible determinar si totes aquestes “precaucions” tenen algún sentit, però tampoc hem d’oblidar que la ciència sempre ha estat al servei del poder, i aquest l’ha utilitzat sempre per aconseguir allò que buscava en cada època. També volem remarcar que aquestes mesures fan que la figura de l’Estat passi a ser, al menys en les mentalitats de la població, el protector de les ciutats. Amb tot això, la situació de la gent treballadora i precària també ha quedat greument afectada, ja sigui pels ERTEs o per no poder cobrar el salari per passar el mes (ja siguin persones amb contracte o sense). A tot això també és important destacar les subvencions que l’Estat dona a empreses privades i la càrrega econòmica que això suposa. L’important ara és analitzar qui es beneficia amb tot això i qui pagarà les conseqüències. El sistema econòmic capitalista es basa en la inversió, el consum i l’explotació de les treballadores i dels recursos naturales però aquesta vegada s’està morint de gana i el porten directament a una altre crisi amb l’excusa de la pandèmia. Quan tot això es produeixi ens veurem dirigits pels nostres representats elegits “democràticament” cap a innumerables reformes imposades per la Unió Europea que únicament busca la salvació d’oligarques i l’empobriment de les nostres vides. Amb tot això queda clar quina posició hem de prendre nosaltres i quines alternatives ens queden. Amb el panorama actual nosaltres optem per l’auto-organització, el suport mutu i la confrontació: que tot i no haver generat aquesta crisi, la responsabilitat de solucionar-la ha de recaure en nosaltres i no en l’Estat. Així doncs, aquest podria ser un bon moment per demostrar que la solidaritat en el nostre discurs no és una paraula buida. Demostrem que la vida sense Estat no és solament possible, sinó necessària. Aquest 1r de Maig, amb l’estat policial imperant segurament no podrem sortir als carrers en manifestació com altres anys, però això no ha de ser un impediment per a dur a terme accions contra l’Estat, el Capital, en solidaritat amb les preses en lluita…  Estos primeros meses de 2020 han estado llenos de lucha y insurrecciones alrededor del mundo: desde las protestas en Chile a las constantes manifestaciones en el estado francés, desde los disturbios en Grecia a la lucha en las calles de Méjico. Nos encontramos en un momento donde las diferentes luchas sociales están teniendo eco en las calles, done se están haciendo más fuertes y visibles. Parece que el Estado cada vez presenta más problemas para garantizar la normalidad que tan bién le va para mantener al espectáculo capitalista. I aunque la anhelada revolución global no parece tener cabida en el presente, lo que es indudable es que aún quedan individualidades que, con sus propios medios, mantienen viva la llama de la revuelta y se niegan a dejar sus vidas en manos del Estado. Por ahora, todos estos acontecimientos han pasado a segundo plano con la crisis sanitaria provocada por el COVID-19, o como se le suele llamar, Coronavirus. El 31 de diciembre de 2019, cuando se reportan los primeros casos de este virus en China, nadie se podía imaginar como se desarrollarían los acontecimientos y ahora mismo también parece bastante difícil imaginarse como terminarán. En ningún caso pretendemos sonar alarmistas ni aumentar la paranoia colectiva, pero sí que creemos importante dar nuestro punto de vista sobre la situación que estamos viviendo. El control social en tan solos una semana ha aumentado drásticamente y lo peor de todo es que no haya habido ni una mínima respuesta por parte de la población (o almenos esta es la sensación que se ha tenido desde la ciudad de Barcelona). No solo han conseguido que salir de casa pase a ser un acto sancionable si no es para trabajar o «cubrir las necesidades básicas», sino que lo han hecho sin tener ningún tipo de resistencia. De esta manera también se demuestra, una vez más, que el trabajo es la base fundamental de este sistema y que cualquier lucha que quiera acabar con éste ha de confrontar el trabajo asalariado. Con la información que nos llega es imposible determinar si todas estas «precauciones» tienen algún sentido, pero tampoco tenemos que olvidar que la ciencia siempre ha estado al servicio del Poder y éste la ha utilizado siempre para conseguir aquello que buscaba en cada época. También queremos remarcar que estas medidas hacen que la figura del Estado pase a ser, almenos en las mentalidades de la población, el protector de las ciudades Así las cosas, la situación de la gente trabajadora y precaria también ha quedado gravemente afectada, ya sea por los ERTE’s o por no poder cobrar el salario para pasar el mes (ya sean personas con contrato o sin). Con todo esto también es importante destacar las subvenciones que el Estado da a las empresas privadas y la carga económica que esto supone. Lo importante ahora es analizar quién se beneficia de todo esto y quién pagará las consecuencias. El sistema económico se basa en la inversión, el consumo y la explotación de lxs trabajadorxs y de los recursos naturales pero esta vez se esta muriendo y lo llevan directamente a otra crisis con la excusa de la pandemia. Cuando todo esto se produzca nos veremos dirigidxs por nuestros representantes elegidos «democráticamente» hacia innumerables reformas impuestas por la Unión Europea que únicamente buscan la salvación de las oligarquías y el empobrecimiento de nuestras vidas. Con todo esto queda claro que posición hemos de tomar nosotrxs y que alternativas nos quedan. Con el panorama actual nosotrxs optamos por la autoorganización, el apoyo mutuo y la confrontación: que aunque no hayamos generado esta crisis, la responsabilidad de solucionarla recae sobre nosotrxs y no en el Estado. Por lo tanto, este podría ser un buen momento para demostrar que la solidaridad en nuestro discurso no es una palabra vacía . Demostremos que la vida sin Estado no solo es posible, sino necesaria. Este 1 de Mayo, con el estado policial imperante seguramente no podremos salir a las calles en manifestación como otros años, pero eso no ha de ser un impedimento para llevar a cabo acciones contra el Estado, el Capital,en solidaridad con lxs presxs en lucha… |